Dins del
cristianisme, la religió que més predomina per tradició als Balcans és la
ortodoxa, ja que és present en majoria en tots aquests països: Bulgària,
Grècia, Macedònia, Montenegro, Romania i Sèrbia. Pel que fa a la vesant
catòlica, aquesta només predomina a Croàcia i Eslovènia.
Ja que la
religió més predominant és la ortodoxa, es pot establir una ruta per diferents
monestirs els quals mostren una gran varietat de belleses. Molts d’ells estan
definits com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Començant per
Bulgària trobem el monestir de Rila, fundat el segle X per Iván Rilski un
ermità de l’Església Ortodoxa. El
monestir està situa a la vall de Rilski, a 120 km de la capital del país. El
monestir mostra les característiques canòniques de l’estil ortodox, i és tot un
símbol de resistència per als búlgars quan van ser envaïts pels otomans. Tot i
ser fundat el segle X el monestir a patit diverses modificacions al llarg dels
segles, la última del segle XIX. L’indret fou declarat Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO l’any 1983.
Seguim amb
Grècia i els seus monestirs a Meteora, un indret únic i espectacular a la regió
de Tesalia. “Meteora” en grec significa “suspès en l’aire”, i el cert és que
els monestirs es troben a molts metres d’altitud, al cap damunt de roques de
curioses formes. Sembla ser que els primers habitants de les roques foren
ermitans que al segle XI cercaven llocs alts per estar més en contacte amb la
divinitat. Tot i així, no fou fins el segle XIV que es varen construir els
primers monestirs. Actualment resten actius sis monestirs: Monestir de Sant
Nicolau, Monestir de Sant Esteve, Monestir de la Santíssima Trinitat, Monestira
de Meteor, Monestir Roussanou i Monestir Varlaam.
Continuem cap al
nord amb Macedònia, concretament al Parc Natural de Mavrovo al nordoest de
Macedònia. En aquest indret hi trobem el monestir de Sant Jovan Bigorski. Fou
construït l’any 1020 per Ivan I Debranin. Al segle XVI els otomans el
destruïren però fou reconstruït més tard, al segle XVIII. Del monestir en
destaca el seu treball amb fusta.
Més cap amunt en
trobem amb Kosovo on hi destaca el monestir de Decan Vitoski situat entre
Gjakova i Pej, va ser fundat pel rei Stefan Uros l’any 1327. Curiosament
l’arquitecte fou un monge franciscà i és per això que té característiques
comunes a les esglésies llatines. Els estils presents en l’obra arquitectònica
són el romànic i el gòtic. Hi destaquen vivament les pintures murals de
l’interior.
Viatjant cap al
Nord accedim a Sèrbia i més concretament a la regió de Pej on trobem el monestir del Patriarcat de Pej, el qual és la
seu de l’Església Ortodoxa serbia. D’aquest conjunt arquitectònic hi destaca el
color rogenc de les parets exteriors i els seus arcs combinant pedra blanca i
vermella típics de l’arquitectura bizantina.
El monestir consta d’un conjunt de tres església, la més antiga de les
quals data de l’any 1250.
Finalment el
nostre viatge per l’arquitectura ortodoxa acaba a Romania on hi tenim el
monestir de Barsana, a la regió de Maramures. L’indret data de 1326 i mostra
una connexió molt evident entre orient i occident ja que s’hi mesclen l’estil
gòtic i el bizantí poduïnt així un bell i singular indret, molt per a la
peregrinació.
