Arquitectura Cristiana

Dins del cristianisme, la religió que més predomina per tradició als Balcans és la ortodoxa, ja que és present en majoria en tots aquests països: Bulgària, Grècia, Macedònia, Montenegro, Romania i Sèrbia. Pel que fa a la vesant catòlica, aquesta només predomina a Croàcia i Eslovènia.

Ja que la religió més predominant és la ortodoxa, es pot establir una ruta per diferents monestirs els quals mostren una gran varietat de belleses. Molts d’ells estan definits com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Començant per Bulgària trobem el monestir de Rila, fundat el segle X per Iván Rilski un ermità de l’Església Ortodoxa.  El monestir està situa a la vall de Rilski, a 120 km de la capital del país. El monestir mostra les característiques canòniques de l’estil ortodox, i és tot un símbol de resistència per als búlgars quan van ser envaïts pels otomans. Tot i ser fundat el segle X el monestir a patit diverses modificacions al llarg dels segles, la última del segle XIX. L’indret fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1983. 

Seguim amb Grècia i els seus monestirs a Meteora, un indret únic i espectacular a la regió de Tesalia. “Meteora” en grec significa “suspès en l’aire”, i el cert és que els monestirs es troben a molts metres d’altitud, al cap damunt de roques de curioses formes. Sembla ser que els primers habitants de les roques foren ermitans que al segle XI cercaven llocs alts per estar més en contacte amb la divinitat. Tot i així, no fou fins el segle XIV que es varen construir els primers monestirs. Actualment resten actius sis monestirs: Monestir de Sant Nicolau, Monestir de Sant Esteve, Monestir de la Santíssima Trinitat, Monestira de Meteor, Monestir Roussanou i Monestir Varlaam.

Continuem cap al nord amb Macedònia, concretament al Parc Natural de Mavrovo al nordoest de Macedònia. En aquest indret hi trobem el monestir de Sant Jovan Bigorski. Fou construït l’any 1020 per Ivan I Debranin. Al segle XVI els otomans el destruïren però fou reconstruït més tard, al segle XVIII. Del monestir en destaca el seu treball amb fusta. 

Més cap amunt en trobem amb Kosovo on hi destaca el monestir de Decan Vitoski situat entre Gjakova i Pej, va ser fundat pel rei Stefan Uros l’any 1327. Curiosament l’arquitecte fou un monge franciscà i és per això que té característiques comunes a les esglésies llatines. Els estils presents en l’obra arquitectònica són el romànic i el gòtic. Hi destaquen vivament les pintures murals de l’interior.

Viatjant cap al Nord accedim a Sèrbia i més concretament a la regió de Pej on trobem el  monestir del Patriarcat de Pej, el qual és la seu de l’Església Ortodoxa serbia. D’aquest conjunt arquitectònic hi destaca el color rogenc de les parets exteriors i els seus arcs combinant pedra blanca i vermella típics de l’arquitectura bizantina.  El monestir consta d’un conjunt de tres església, la més antiga de les quals data de l’any 1250. 

Finalment el nostre viatge per l’arquitectura ortodoxa acaba a Romania on hi tenim el monestir de Barsana, a la regió de Maramures. L’indret data de 1326 i mostra una connexió molt evident entre orient i occident ja que s’hi mesclen l’estil gòtic i el bizantí poduïnt així un bell i singular indret, molt per a la peregrinació.