L'arquitectura religiosa dels Balcans

La regió dels Balcans mostra unes característiques singulars degut a la seva disposició geogràfica. Es troba en una situació de confluències culturals i religioses molt diverses, és un territori que fa de pont entre orient i occident, entre est i oest. Els Balcans és el que podríem anomenar un territori frontissa. Aquesta característica tan especial es pot veure reflectida en moltes facetes, però una de les més interessants és la mescla religiosa. En aquesta nova entrada al blog farem un recorregut per les diferents arquitectures religioses centrant-nos en el cristianisme i l’islam, les quals són representants d’occident i d’orient respectivament.

Com hem esmentat en entrades anteriors, la història dels Balcans es caracteritza pels continus enfrontaments entre quatre grans imperis (l’Imperi Rus, l’Austrohongarès, l’Otomà i el Germànic). D’aquesta manera, la història de la regió és determinant per originar tot un entramat cultural complex on la religió hi té un pes molt important.

Quan es produeix el Cisma d’Orient i Occident, el 1054, el Cristianisme Ortodox es difon per l’Europa Oriental gràcies a la importància de l’imperi Bizantí. Amb l’arribada dels búlgars i els eslaus, molts països dels Balcans que havien estat tradicionalment catòlics adopten el Cristianisme Ortodox provinent dels països eslaus. L’Islam arriba en aquesta regió al segle XIV amb l’Imperi Otomà. La interacció entre les poblacions musulmanes procedents de Turquia amb alguns països de la regió balcànica van produir la islamització d’algunes zones com Albània, Bòsnia i Hercegovina i l’actual Kosovo.

Actualment, la regió dels Balcans presenta una majoria catòlica, ortodoxa i musulmana i la distribució de la població segons les seves creences ha estat més o menys estable al llarg de la història. Pel que fa a la comunitat jueva, els Balcans concentraven una de les comunitats més antigues d’Europa. No obstant, amb la Segona Guerra Mundial molts jueus van escapar i altres van ser exterminats durant la Xoà. Avui dia ni tan sols trobem una minoria jueva en els països balcànics.

Font: CIA (http://1.usa.gov/1sF9XBq)

Arquitectura islàmica

Abans de l’arribada de l’Imperi Otomà, a la regió dels Balcans hi predominava culturalment l’Imperi Bizantí, que tenia la seva capital a Constantinoble, actual Estambul. Amb la caiguda de Constantinoble el 1453 i la propagació de l’Imperi Turc, els otomans construeixen els seus edificis propis seguint l’estil bizantí. En l’àmbit religiós, es construeixen grans mesquites basades en models arquitectònics bizantins, com per exemple, Hagia Sophia o la mesquita de Süleymaniye, a Estambul. Durant almenys 500 anys aquestes construccions bizantines serviren com a models per la majoria de mesquites musulmanes. Per tant, l’arquitectura otomana s’ha d’entendre com el desenvolupament de l’arquitectura bizantina però sota un canvi religiós islàmic i un nou ordre polític.

En aquest sentit, els otomans van desenvolupar una arquitectura molt rica, on van saber dominar i compaginar la tècnica amb la decoració. Es creen grans espais interns mitjançant les voltes i les cúpules i s’aconsegueix crear harmonia entre els espais interns i externs i la llum interior.

Dintre de l’arquitectura otomana podem distingir diversos períodes:

-          Període Otomà temprà

-          Període de Bursa (1299 – 1437)

-          Període Clàssic (1437 – 1703)
-          Període tulipà (1703-1757)
-          Període barroc (1757 – 1808)
-          Període Imperi (1808 – 1876)
-          Període tardà (1876 – 1922)

Del Període Clàssic cal destacar la Mesquita del Sultà Ahmed, també coneguda com la Mesquita Blava degut a la seva rica decoració interna a partir de rajoles de ceràmica d’aquest color. Aquesta construcció la trobem a Estambul i va ser obra de Sedefkar Mehmet Aga. Construïda entre 1609 i 1617, està situada davant de l’església de Santa Sofia i és l’única de la ciutat que té 6 minarets. El seu disseny és la culminació de diversos segles d’evolució de l’església bizantina i la mesquita otomana i en ella hi trobem una mescla d’elements bizantins amb l’arquitectura islàmica tradicional.

Pel que fa a l’interior de l’edifici el traçat de la planta és irregular, però tot i això l’arquitecte és capaç de crear harmonia amb els diferents elements constructius. Trobem un sistema de cúpules i semi-cúpules recolzades en tres exedres que acaba amb una gran cúpula central de 43 metres d’altura i 23,5 metres de diàmetre. L’interior de la mesquita està revestit amb més de 20.000 rajoles de ceràmica fetes a mà amb més de 50 dissenys diferents. En els nivells inferiors, les rajoles tenen un disseny més tradicional i, en canvi, a les galeries és més viu i cridaner. A l’exterior de la mesquita també hi trobem un pati rodejat per una galeria continua i un espai per l’ablució.

Mesquita del Sultà Ahmed (1609 - 1617), Estambul

La Mesquita Blava és un exemple paradigmàtic de l’arquitectura otomana religiosa, però a la resta dels països balcànics també trobem un estil similar al d’aquest període, encara que les construccions són molt més petites, estan construïdes amb materials més pobres i amb una decoració molt més senzilla.

Altres exemples d’arquitectura otomana religiosa a la regió dels Balcans seria la Mesquita Banya Bashi, a Sofia (Bulgària), la Mesquita Isa Bey, a Skopje (Macedònia), o la Mesquita Gazi Husrev-beg, a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).

Mesquita Banya Bashi, Sofia (Bulgària)

Isa Bey, Skopje (Macedònia)

Mesquita Gazi Husrev-beg, Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina)

Pel que fa a l’arquitectura civil otomana, un dels millors exemples és el pont que trobem a la ciutat de Mostar, a Hercegovina. El Pont Vell o Stari Most s’alça sobre el riu Neretva i és un dels monuments històrics més famosos de l’antiga Iugoslàvia i, de fet, forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 2005.

Considerat com un dels símbols de l’època otomana de Bòsnia i Hercegovina, el pont, que data del segle XVI, té una amplada de 4 metres i una longitud de 30 metres. A banda i banda trobem dues torres: la Torre Halebija i la Torre Tara, que van ser afegides al segle XVII. Aquest pont va ser destruït durant la guerra de Bòsnia, el 1993, però finalment va ser reconstruït el 2004.

Pont Vell de la ciutat de Mostar, Bòsnia i Hercegovina