1.
Bòsnia i Hercegovina a la regió dels Balcans
Bòsnia i Hercegovina es troba situada geogràficament
a la zona est de la regió dels Balcans. Més concretament, el país limita al
nord i a l’oest amb Croàcia i amb el mar Mediterrani, a l’est amb Sèrbia i al
sud amb Montenegro. Bòsnia i Hercegovina és una de les regions més grans dels
Balcans amb 51.197 km2 de superfície. La relació que estableix el
país amb la resta de la regió balcànica és estreta i complicada. De fet el país
es podria resumir tal i com Burg i Shoup diuen a The war in Bosnia-Herzegovina:
Bosnia-Herzegovina could be seen as the archetypal Balkan State.
Ethnically diverse until recently economically passive and lacking in internal
communications, it bred a culture and society of “mountain men”. But it also
lay across important lines of communication from the interior of Europe to the
coast of the Adriatic, and occupied a strategic location that attracted the
attention and ambitions of outside military powers from the time of the Turks
to World War II.[1]
La mescla cultural i religiosa és deguda al fet que
la regió balcànica ha esdevingut des de segles una zona conquerida per
diferents pobles i imperis. Des de l’imperi romà fins l’imperi bizantí, els
interessos per a dominar aquest territori han sigut constants al llarg de la
història. Però l’imperi que més ha dominat la regió fins a l’època
contemporània ha sigut l’imperi Otomà, el qual es va establir als Balcans des
del segle XVI. Aquest escenari canvia a partir dels segles XIX i XX ja que les
diferents regions s’independitzen de l’imperi Otomà progressivament. A
principis del segle XX els Balcans passarà a ser un escenari de tensions i
interessos mundial. Concretament, davant de la por de que l’imperi Rus acabés
dominant l’Estret dels Dardanels, Àustria i Anglaterra decideixen crear una
frontera independitzant els pobles de Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Romania, i
posant sota domini de l’imperi Austrohongarès a Bòsnia i Hercegovina. A partir
de l’any 1912 començaran les Guerres Balcàniques les quals conduiran a la regió
a una escala de tensió que esclatarà a Sarajevo, quan un grup radical serbi
pro-iugoslau mati a l’hereu de l’imperi austrohongarès Francesc Ferran
d’Àustria. Aquest esdeveniment serà el detonant de la Primera Guerra Mundial.
Així doncs, es pot apreciar la complexitat
relacional de la regió bòsnia amb la resta del territori balcànic. Bòsnia i
Hercegovina esdevé un actor important de la història balcànica en molts
moments, però potser un dels moments més destacats és durant les guerres
Iugoslaves, als anys 80 i 90 del segle XX. Bòsnia i Hercegovina formava part de
la República Federal Socialista Iugoslava que sota el seu paraigües agrupava
als països de la zona est dels Balcans. Cap als anys 80 i amb la mort de Tito,
el principal líder polític, la República Federal Socialista Iugoslava es desfà
i afloren les diferències nacionalistes entre els diferents territoris. En
aquest moment és quan s’inicien les anomenades guerres iugoslaves on Bòsnia i
Hercegovina patirà un dels episodi més violents de la seva història recent. El
conflicte pel qual passa el país es desenvolupa a dos nivells: un intern i
l’altre extern. Per una banda, Bòsnia esdevé dividida internament pels grups
nacionalistes de més pes al país: els serbis, els croats i els bosnis
musulmans. Els partits nacionalistes, amb la caiguda del règim comunista destrueixen
el fràgil equilibri multiètnic que s’havia aconseguit amb Tito. D’altra banda,
el conflicte extern també ve donat per la caiguda de Iugoslàvia, ja que la pau
entre els diferents territoris que envoltaven Bòsnia i Hercegovina permetien
que el propi país visqués en pau també. Quan el regim comunista col·lapsa la
pau entre pobles cau amb ell, i les friccions nacionalistes surten a la llum
dins i fora del país[2].
