domingo, 7 de febrero de 2016

Dades de la regió en comparació a Europa i a l'Europa Comunitària

És interessant analitzar les dades de la regió dels Balcans per tal de poder establir relacions comparatives amb la resta d’Europa. Les dades més rellevants que ens permetran veure-ho són: la extensió territorial, la densitat de població, la taxa de fecunditat, l’esperança de vida, el nivell d’estudis, l’ús d’Internet, la taxa d’ocupació i el PIB.
Tal i com s’ha dit abans la densitat de població a la regió és més aviat baixa per la gran extensió de territori de la qual es disposa. Per exemple, un país com Bulgària amb una extensió territorial de 111.002 km2 quadrats només té una densitat de 68,8 habitants per km2. En canvi un país com la República Txeca, la qual té menor extensió territorial, disposa de molta més densitat de població. Dels països que pertanyen als Balcans, el país amb més extensió de terreny és Turquia amb 769.604 km2, seguit de Romania amb 229.977 km2. El país que té menys densitat de població és precisament Bulgària. La densitat de població ve donada per altres factors analitzables com la taxa de fecunditat i l’esperança la vida. La taxa de fecunditat és baixa però és semblant a la d’altres països europeus com és ara Alemanya o Itàlia. Pel que fa a l’esperança de vida es manté en la línia de la resta d’Europa: entre un 69,2 i un 82,0.
Un cop analitzats els aspectes sobre la població ens decantarem per observar les dades relatives a la formació i la ocupació. En quant al tant per cent de persones que disposa d’un nivell d’estudis en segon cicle de secundària, el país que destaca per tenir un tant per cent baix respecte a la resta és Turquia amb un 32,3% i un 19,2% per a les dones. Aquestes xifres coincideixen amb Malta però amb cap altre país, ja que la majoria es mouen entre 70 i 80%. El país que té el tant per cent més elevat és Eslovàquia amb un 91,1% pels homes i un 86,5% per a les dones. Les dades relatives a la formació tenen a veure també amb l’ús d’Internet, ja que denoten la capacitat d’accés a la informació en xarxa i l’ús de noves tecnologies.  En comparació a la resta d’Europa els Balcans és una regió que fa un ús menor d’Internet que d’altres regions (s’ha de tenir en compte que ens basem en una estadística de l’any 2008). Per exemple, Bulgària disposa d’un 33% de població usuària d’Internet, i en canvi a Dinamarca un 80% de la població en fa ús. Conseqüentment, aquests índexs de formació mostren relació amb la taxa d’ocupació present a la regió, ja que en comparació amb la resta de regions europees, els Balcans presenten uns percentatges de població més aviat baixos. Els països amb la taxa d’ocupació més baixos són: Bulgària, Hongria, Romania i Croàcia. De fora dels Balcans la taxa d’ocupació més alta és a Liechtenstein. Relacionat amb aquesta informació hi va el PIB, el qual és un dels més baixos de les regions europees ja que Croàcia té un PIB total de 40 mil milions d’euros. Això és degut a diferents factors com ara la densitat de població.

Dades relatives al PIB, la renta per cápita, la població i la tassa d'atur a la zona dels Balcans



Importància dels Balcans a Europa

Al llarg de la història els països de la zona dels Balcans han funcionat com a territoris annexats dels imperis més poderosos d’Europa. Amb la independència d’aquests països i el context de la Guerra Freda, alguns d’aquests territoris es van convertir en satèl·lits de la URSS i, en el seu conjunt, servien per delimitar la Europa Occidental de la Oriental. Per tant, ens trobem davant d’una zona que sempre ha estat en conflicte, sobretot en els últims anys amb les guerres de Iugoslàvia.
Actualment, els països balcànics han deixat de ser una zona conflictiva, per tant, per Europa suposa un avanç important pel que fa a la seguretat. A més, els llaços culturals, lingüístics i religiosos que tenen alguns dels països balcànics poden facilitar les relacions econòmiques, no només entre ells, sinó també amb la resta d’Europa.
No obstant, degut a la baixa demografia de la regió, la Unió Europea ha d’ajudar econòmicament els Balcans, ja que tot i ocupar una gran extensió de territori, econòmicament aporta molt poc. De totes maneres, l’agricultura és una de les aportacions més importants dels Balcans respecte a Europa.

Una de les característiques més rellevants dels Balcans és que històricament s’ha convertit en una zona de pas i actualment, a més de ser una regió amb molt de flux migratori, amb la Guerra de Síria segueix tenint aquest paper de connexió entre Orient i Occident.

Organització política actual

Actualment tots els països que formen part de la regió balcànica són repúbliques parlamentàries, a excepció de Romania i Bòsnia, que són semi-presidencials. Tots aquests països, com hem vist en l’apartat d’història, són països independents des de fa relativament poc, ja que al llarg de la història han format part de diversos imperis. Si ens centrem en el passat més recent, podem distingir els països entre aquells que tenen un passat capitalista, com és Grècia i Turquia, i aquells amb un passat comunista o socialista: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Kosovo, Macedònia, Montenegro, Romania, Sèrbia i Eslovènia
Per raons polítiques i econòmiques, alguns països dels Balcans formen part de la Unió Europea. Aquests són:  Bulgària, Croàcia, Grècia, Romania i Eslovènia. Però també en trobem d’altres que es troben en processos de negociacions per formar part de la Unió Europea, com és el cas de Montenegro, Sèrbia i Turquia. Alguns dels candidats per entrar a formar part de la UE són Albània i Macedònia, i en menor mesura Bòsnia i Hercegovina i Kosovo.

Països Membres de la Unió Europea

A part de la UE, alguns països balcànics també s’inclouen en l’Àrea Schengen, com Grècia i Eslovènia, i altres on les negociacions per entrar a formar part encara estan presents. És el cas de Bulgària, Croàcia i Romania. Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia, Sèrbia i Montenegro són territoris membres de l’Acord Centreeuropeu de Lliure Canvi.

Països Membres de l'Área Schengen

No obstant, econòmicament també podem dividir els països entre aquells pertanyen a la Eurozona, com Grècia i Eslovènia, aquells que utilitzen l’Euro però no formen part de la UE, com Kosovo i Montenegro, i aquells que utilitzen la seva pròpia moneda, com és el cas de Bulgària, Croàcia, Romania, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Sèrbia.
Si parem atenció al poder militar, trobem països membres de la OTAN: Albània, Bulgària, Croàcia, Grècia, Romania, Eslovènia i Turquia, i altres països que són membres de l’Associació per la Pau: Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, i Sèrbia.

Països membres de la OTAN