Degut a la gran diversitat
cultural, lingüística i religiosa resulta difícil no només delimitar els límits
geogràfics d’aquesta regió sinó també explicar-ne la seva història, ja que es
tracta d’una zona molt convulsa que al llarg de tota la història ha sofert
molts canvis. D’aquesta manera, intentarem aproximar-nos a alguns dels aspectes
més importants que hagin marcat la història dels Balcans des de l’antiguitat
fins gairebé l’actualitat.
Antiguitat
La regió dels
Balcans ha estat habitada des del Paleolític per pobles indoeuropeus i va ser
una de les primeres àrees d’Europa on va arribar l’agricultura. El cultiu de
cereals i la ramaderia van arribar des del Creixent Fèrtil a través d’Anatòlia
i es va estendre per tota Europa progressivament. Ben aviat, en aquesta regió
apareixen les primeres civilitzacions avançades, com la cultura Vinça, la qual va
arribar a desenvolupar una forma de proto-escriptura abans que els sumeris i
els minoics.
Amb l’emergència
de l’Antiga Grècia, la zona dels Balcans va patir un procés d’hel·lenització i
es va convertir en una zona molt influent en món antic, convertint-se en la
residència de grecs, il·liris, peonis, tracis dacis i altres grups. No obstant,
l’Imperi Persa va annexionar els territoris corresponents a Macedònia, Tràcia,
Bulgària i la regió costanera del Mar Negre de Romania a finals del segle VI i
principis del segle V a.C.
Posteriorment,
l’Imperi Romà va conquistar la major part de la regió, difonent així la cultura
romana i llengua llatina. No obstant, les parts més importants de la zona
romanien sota influencia grega. Amb la divisió de l’Imperi Romà, les províncies
romanes dels Balcans passaren a formar part de l’Imperi Romà d’Orient i van
haver d’afrontar nombroses invasions de pobles germànics i asiàtics, modificant
d’aquesta manera el panorama ètnic i cultural.
Edat Mitjana i Època Moderna
Cap als segles V i
VII d.C. s’estableixen en aquesta zona els eslaus, provinents d’Ucraïna, i els
búlgars, un poble provinent de les estepes del Caucas. Les zones occidentals
dels Balcans, com Croàcia i Eslovènia, van ser cristianitzades per l’Imperi
Romà d’Occident i, per tant, eren majoritàriament catòliques i tenen un alfabet
llatí. Sèrbia, Macedònia i Bulgària, en canvi, formaven part de l’Imperi Romà
d’Orient, així que eren cristians ortodoxes i tenien alfabet ciríl·lic.
Posteriorment, les
regions occidentals que ocupaven la costa Dàlmata (de Croàcia fins a Grècia)
van ser conquistades per Venècia, la qual col·locà els ports militars de Ragusa-Dubrovnik,
Zara, Durazzo, Corfú i Bòsnia. Les regions orientals, en canvi es van convertir
en l’escenari de diverses guerres entre l’Imperi Bizantí i els imperis búlgars,
per la qual cosa, els diversos territoris que conformen la zona van viure
períodes d’independència i de sotmetiment. A més, cap a mitjans del segle XV
l’Imperi Otomà acaba conquistant la capital de l’imperi Roma d’Orient,
Constantinoble, i tota la regió queda sotmesa als turcs duran gairebé cinc
segles. Cap a finals del segle XVI, l’Imperi Otomà s’havia convertit en la
força dominant de la regió balcànica.
Època Contemporània
La major part dels
estats-nació dels Balcans van sorgir durant els segles XIX i XX, quan es van
independitzar de l’Imperi Otomà o l’Imperi Austrohongarès.
Amb l’ajuda de
Rússia i Venècia, als quals Turquia els havia tret el domini comercial i
polític del Mediterrani oriental i l’accés a l’Àsia Menor, Montenegro
s’alliberà el 1700 de l’Imperi Otomà. Així mateix, s’independitzen Sèrbia el
1804, Grècia el 1829 i Moldavia i Valaquia (actualment Romania) el 1856.
Davant el poder de
l’Imperi Rus i per por a què controlés l’Estret dels Dardanels, Àustria i
Anglaterra decideixen crear una barrera, concedint la independència a Bulgària,
Sèrbia, Montenegro i Romania, i col·locant sota el domini Austrohongarès a
Bòsnia i Hercegovina el 1908, obligant així mateix a què Turquia acceptés la
independència d’Albània.
Caricatura del diari francès Le Journal on apareix l'Imperi
Austrohongarès
i l'Imperi Rus
repartint-se els Balcans mentre Turquía es queda impassible
Entre 1912 i 1913
Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro s’alien per combatre l’Imperi Otomà, és
el que s’anomena la Primera Guerra Balcànica. Com a resultat d’aquesta guerra,
els territoris de l’Imperi Otomà són repartits i Bulgària decideix atacar els
seus aliats per obtenir guanys territorials, fet que inicia la Segona Guerra
Balcànica, la qual acaba amb la derrota búlgara, la recuperació per part de
l’Imperi Otomà de la Tràcia Oriental, i el repartiment de Macedònia entre
Grècia i Sèrbia.
A partir d’aquestes dues guerres, la regió
dels Balcans entra en tensió, ja que cada país té objectius territorials
diferents. El 1914, quan els membres d’una organització revolucionària sèrbia i
pro-iugoslaus mata a Sarajevo a l’hereu austrohongarès, l’arxiduc Francesc
Ferran d’Àustria, esclata la Primera Guerra Mundial com a conseqüència de les
diferents aliances entre els països balcànics.
Amb l’inici de la
Segona Guerra Mundial la majoria de països balcànics, a excepció de Grècia,
eren aliats de l’Alemanya nazi, així que la Itàlia feixista comença una guerra
contra Grècia, la qual resisteix els atacs però finalment Alemanya intervé i
ocupa tota la regió. Iugoslàvia és desplaçada i ocupada pels nazis, Bulgària
s’annexa Macedònia, Itàlia s’annexa Eslovènia i part de Dalmàcia. Amb la fi de la
Segona Guerra Mundial, molts d’aquests països adopten governs comunistes i
durant la Guerra Freda es troben sota el control soviètic. No obstant, alguns
d’aquests països com Albània o Iugoslàvia mantenen la seva independència. Com hem comentat
anteriorment per explicar les fronteres actuals de la regió dels Balcans, cap a
la dècada de 1980, amb la mort de Tito hi ha moltes tensions entre els països
que conformen Iugoslàvia per qüestions culturals, així que finalment Les
Guerres de Iugoslàvia acaben amb la dissolució d’aquest territori i dóna pas a
les fronteres dels països balcànics que coneixem avui dia.