Definició i significació

La península Balcànica és aquella regió situada al sud-est d’Europa i que queda delimitada físicament pel mar Adriàtic al nord-oest, el mar Jònic al sud-est, el mar Egeu al sud i sud-est i el mar Negre a nord-est. El nom prové de la serralada dels Balcans, els quals s’extenen des de l’est de Sèrbia fins el mar Negre.

Els països que actualment s’associen a la regió dels Balcans són:

-       Albània

-       Bòsnia i Hercegovina

-       Bulgària

-       Kosovo

-       Grècia

-       Macedònia

-       Sèrbia

-       Montenegro

-       Turquia (part europea, corresponent a Estambul)

No obstant, per motius històrics i culturals també s’acostuma a incloure en aquesta llista a Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Romania, Moldàvia i Ucraïna.

*en negreta els països que formaven part de l’antiga Iugoslàvia.

La península dels Balcans. Font: wikipedia.org

Les autèntiques fronteres de la regió dels Balcans que delimiten el territori no les marca la geografia física sinó la política. La complexitat d’aquesta zona rau en la diversitat cultural i els diversos successos que s’han anat desenvolupant al llarg de la història.

Una de les zones més importants en quant a creació de fronteres és la de l’est dels Balcans, sobretot els actuals països que formaven l’antiga Iugoslàvia, és a dir Eslovènia, Sèrbia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Montenegro i Macedònia. L’aparició d’aquestes fronteres està marcada pels conflictes que es van produir dins de Iugoslàvia, ja que va acabar dissolent-se degut a les diferències ètniques entre uns i altres. El conflicte iugoslau --que acabarà rebent el nom de les Guerres de Iugoslàvia o dels Balcans-- té molts episodis de tensions, però sobretot ens centrarem en la caiguda de Iugoslàvia com a tal.

Cap a 1980 amb la mort de Tito, el pilar que unia la República Federal Socialista Iugoslava cau i mostra les importants tensions i diferències nacionalistes entre els diferents territoris. Els detonants de les Guerres Iugoslaves són l’abolició de l’autonomia de Kosovo per part de Milosevic i la declaració d’independència dels serbis de la regió de Krajina, a Croàcia. Aquests fets van provocar un efecte en cadena de reaccions fent que Croàcia i Eslovènia declaressin la seva independència el 25 de juny de 1991. El conflicte que això provoca a Eslovàquia és lleu ja que només dura deu dies. La declaració d’independència de Croàcia, però, suposa un conflicte més important pels interessos serbis en alguns dels territoris croats. La guerra entre Sèrbia --liderat pel president Slobodan Milosevic--  i Croàcia --liderat pel President Franjo Tudman-- acabarà l’any 1992 amb el Pla de Pau Wance-Owen (tot i que hi haurà atacs esporàdics posteriorment). Paral·lelament, a Bòsnia i Hercegovina a partir de l’any 1991 la crisi es veurà reflectida a dos nivells i serà protagonitzada per tres actors: els serbis de Bòsnia-Hercegovina, els croats de Bòsnia-Hercegovina i els bosnians musulmans.

En aquesta regió s’hi desenvolupa un dels episodis més sagnants i violents de la península balcànica. D’altra banda, el 8 de setembre de 1991 Macedònia també declara la seva independència de forma pacífica ja que la intervenció per part del govern iugoslau hauria suposat un conflicte a gran escala degut als aliats de que disposava Macedònia. Finalment, la república de Montenegro recolza els moviments de Sèrbia essent la seva gran aliada en el conflicte. Després de les Guerres de Bòsnia l’any 1992, Montenegro juntament amb Sèrbia formen la República Federal de Iugoslàvia. Més endavant, durant els anys 2003 i 2006 passaran a anomenar-se Sèrbia i Montenegro. El maig del 2006 la regió va fer un plebiscit en que va decidir independitzar-se de Sèrbia.

Independència dels països iugoslaus. Font: wikipedia.org