2.
Història política del país i la seva organització territorial
La història política del país ve força marcada per
les guerres iugoslaves i, més concretament, pels acords de Dayton (1995) els
quals van portar la pau i un nou sistema polític al país. Després de les guerres iugoslaves el país
esdevé dividit per la formació dos
estats casi separats: la República de Srpska (1992) i la Federació de Bòsnia i
Hercegovina (1994). Gràcies a l’acord de Dayton aquests dos sistemes amb la
seva pròpia constitució són ajuntats sota el paraigües de Bòsnia i Hercegovina.
Tot i així els dos estats presenten maneres de funcionar molt diferents ja que
la República Srpksa presenta un sistema unitari on domina el poble serbi, i en
canvi La Federació de Bòsnia i Hercegovina presenta una república autònoma
descentralitzada dividida territorialment en deu cantons. D’acord amb la
Constitució del país, els dos òrgans tenen certa autonomia i drets particulars.
El sistema polític de Bòsnia i Hercegovina està
constituït per una presidència, una assemblea parlamentària i un consell de
ministres. La presidència és el màxim òrgan de govern el qual s’organitza
seguint la tradició iugoslava ja que es tracta d’una presidència col·lectiva
pròpia d’un sistema federal com el de Iugoslava. En aquest context la
presidència de Bòsnia i Hercegovina rotava entre nou membres es quals eren
escollits pel Parlament. No fou fins l’any 1990 que es van introduir eleccions
directes i el nombre de representants de presidència va ser reduït a set: dos
de croats, dos de serbis, dos de musulmans i un del grup ètnic naroda. Aquest
sistema torna a canviar l’any 1995 quan la presidència és constituïda per un
representant bosni musulmà, un croat i un serbi. L’elecció dels tres
representants ve condicionada per la distribució territorial del país ja que
els votants de la Federació de Bòsnia i Hercegovina escullen per votació
directa a un bosni musulmà (també anomenat “Bosniak”) i a un croat. Pel que fa
als votants de la República Srpska (serbobosniana) escullen el membre serbi. Aquest
sistema provoca que minories ètniques que no pertanyin a aquests tres principals
grups quedin exclosos d’una representació directa al màxim òrgan de govern.
El següent element del sistema polític és
l’Assemblea Parlamentària, el qual és un òrgan de govern relativament nou pel
país, ja que és un país que no disposa d’una llarga tradició parlamentària. El
primer intent de construcció parlamentari fou l’any 1900 sota la supervisió
d’Austro-Hongria, on 92 membres tenien dret a consultar i proposar lleis però
no podien legislar. Més tard durant el regne de Iugoslavia Bosnia i Hercegovina
no torna a formar un parlament. No és fins la República Federal Socialista Iugoslava
que el procés de creació d’un Parlament torna. L’any 1990 s’estableix un
sistema bicameral format per un consell ciutadà i un consell municipal. Amb l’esclat
de la guerra aquest sistema es desfà i no és fins els acords de Dayton que es
reconfigura altre cop el sistema polític creant l’Assemblea Parlamentària, la
qual s’organitza a través de la Casa dels Representants i la Casa de les
Persones. La Casa dels Representants està formada per 42 delegats els quals són
escollits de forma directa: dos terços per la Federació i el terç restant per
la República Srpska. La Casa de les Persones està constituïda per 15 membres,
cinc de bosnis musulmans, cinc de croats i cinc de serbis. Aquests delegats són escollits de la següents
manera: els cinc serbis són escollits per l’Assemblea Nacional de la República
Srpska, mentres que els bosnis musulmans i els croats són escollits pels membres
bosnis musulmans i croats de la Casa de les Persones de la Federació. En resum,
la creació de les dos cambres va en funció de la igualtat en nombre de persones
pertanyents a les tres ètnies predominants.
Per últim, tenim el Consell de Ministres el qual
l’any 1997 estava regit per a una estricte paritat representativa dels tres
grups ètnics hegemònics. A més, les decisions havien de ser preses per consens
entre els tres grups. Aquest Consell de Ministres estava dirigit per una co-presidència
que rotava cada vuit mesos. La complexitat d’aquest sistema obliga l’any 1999 a
refer el sistema de presidència del Consell de Ministres fet que no es fa
realitat fins l’any 2002 per desavinences internes. Finalment, l’any 2002 el
sistema de co-presidència és canviat per un president i dos diputats els quals
representen els tres grups ètnics però no duen a terme rotació.[1]
[1] Gavric, Sasa/Damir, Banovic/
Barreiro, Mariña, 2013, The Polytical
System of Bosnia and Herzegovina . Institutions-Actors-Processes, Sarajevo,
Sarajevski otvoreni centar/Sarajevo Open Centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario