Pel que fa a la demografia de
Turquia hem de distingir entre la part més europea i la part més oriental, així
com també hem de veure l’evolució que aquesta ha tingut d’ençà que es proclama
la República de Turquia.
Amb una natalitat elevada i una
mortalitat progressivament reduïda, la població de Turquia passà dels 13
milions d’habitants el 1927 als 18 milions l’any 1945. Després de participar en
la Guerra de Corea i patir un llarg període d’inestabilitat política, la
població seguia augmentant progressivament, arribant als 35 milions l’any 1970
i a 45 milions l’any 1980. A partir dels 80 el creixement de la població va
anar disminuint poc a poc, ja que la taxa de natalitat havia anat baixant
considerablement, així com la mortalitat, degut a l’augment de la qualitat de
vida del país. Tot i que l’augment de la població s’estava frenant progressivament, Turquia es
mantenia per sobre de la mitjana mundial el 1995, amb un creixement del 15,7‰.
 |
| Taula de població i densitat de Turquia des del 1960 fins el 2016. Font: datosmacro.com |
Actualment trobem diferències respecte a
la natalitat dintre de les regions turques. És per aquest motiu que és
interessant destacar la baixa natalitat de la Tràcia Oriental. Com hem esmentat
abans, culturalment la Tràcia Oriental és més propera a l’Europa Mediterrània,
però també ho és respecte a les dinàmiques de població. En aquest sentit,
trobem que la taxa de fecundació de la part europea de Turquia es troba entre
l’1 i el 2 l’any 2013, mentre que a la part més oriental de Turquia arriba fins
als 4 o 5. A més, Una de les ciutats amb més poblades de Turquia no és la capital, Ankara,
que es troba en part oriental del país, sinó Istanbul, que històricament ha
estat la que ha tingut més importància. De fet, aquesta ciutat és una de les més
grans i poblades del món.
 |
| Tassa de fecunditat de Turquia per províncies (2013). Font: Wikipedia.com |
Històricament, Turquia ha estat un país
amb molt de flux migratori, sobretot en l’època imperial i degut, en part, a les
rutes comercials. En aquest sentit, la migració que s’ha produït en aquest
període de la història ha estat interna, entre els països que formaven part de
l’Imperi Otomà. No obstant, cal recordar que en èpoques anteriors també ha
estat un país receptor d’immigració, on es va produir l’expansió dels grecs a
la Tràcia Oriental, l’arribada de l’Imperi Romà o fins i tot, l’arribada dels
pobles eslaus i búlgars a la zona dels Balcans.
Després de la Segona Guerra Mundial i,
posteriorment, amb llargs períodes d’inestabilitat política i econòmica,
Turquia també va ser un país immigrant. A la segona meitat del segle XX, mentre
paral·lelament s’estava produint una migració interna de les àrees rurals cap
als centres urbans, Turquia firma acords amb Alemanya el 1961, així com amb
Àustria, França, Bèlgica, els Països Baixos i Suècia.[4]
Molta població turca va marxar del seu país per qüestions econòmiques i es van
dirigir a aquests països de l’Europa Central, sobretot a Alemanya, on s’estima,
segons dades del 2007, que hi ha 1.629.480 turcs.
 |
| Població turca arreu del món. Font: Wikipedia.com |
Al mateix temps també és interessant
veure com molts països dels Balcans, principalment les zones més rurals, es
desplacen a Turquia per qüestions econòmiques. D’aquesta manera ens trobem en
un país d’emigrants que alhora rep immigració de zones encara més pobres
econòmicament o, simplement, de la descendència turca a l’estranger.
 |
| Immigrants a Turquia segons el seu país d’origen. Font: Barcelona Centre for International Affairs |
No hay comentarios:
Publicar un comentario