Turquia des del domini de
l’Imperi Otomà ha tingut molta relació amb Europa per qüestions polítiques i territorials.
Amb la fi de l’imperi Otomà i la construcció d’una nova República, Turquia ha
anat intensificant les seves relacions amb Occident. Com hem vist a l’apartat
d’història del present treball, l’any 1945 entra a formar part de les Nacions
Unides, però posteriorment també entra a formar part del Consell d’Europa el
1949, l’OTAN el 1952, l’OCDE (Organització per la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic) el 1961, l’OSCE (Organització per la Seguretat i la
Cooperació a Europa) el 1973 i el G-20 el 1999.
No obstant això, les
negociacions de Turquia per entrar a formar part de la Unió Europea han estat
llargues i complicades i, de fet, encara
no s’ha arribat a un acord. El 2009 es van fer 50 anys de la negativa de
Turquia per convertir-se en membre associat de la Comunitat Econòmica Europea
(CEE), predecessora de la UE. Tot i així, i davant la possibilitat d’entrar a
formar part de la UE en un futur, Turquia comença un llarg període de reformes
econòmiques. El 2005 es van iniciar les negociacions formals d’adhesió a la Unió Europea, ja que es van reconèixer
el compliment dels requisits democràtics, polítics i econòmics.[1]
Turquia és un país que es troba
entre Orient i Occident i, de fet, pertany a organitzacions i estructures tant
occidentals com orientals. Un dels problemes que posa de manifest la diferència
amb occident és la religió, ja que a Turquia hi ha una majoria musulmana. No
obstant això, Turquia ha fet un esforç històric per crear una democràcia laica
–molts cops posada en dubte– basada en models occidentals que sigui compatible
amb la religió i culte dels seus ciutadans.
L’economia de Turquia no suposa
cap problema per la Unió Europea, ja que avui dia és la sisena economia més
gran d’Europa i el creixement econòmic al llarg dels últims anys ha estat
important. El que sí que dificulta les relacions amb la UE són els conflictes
que ha tingut recentment amb Xipre. Turquia va envair aquesta illa el 1974,
creant la República Turca del Nord de Xipre, i actualment només ha estat
reconeguda per Turquia. D’aquesta manera la qüestió xipriota es converteix en
un dels majors problemes per adherir-se a la Unió Europea. Per aquesta qüestió,
Alemanya i França han decidit bloquejar les negociacions. A més d’aquests
problemes de pes se li suma el fre en les reformes proposades per Turquia i la
restricció de la llibertat de premsa o la discriminació de les minories.
[1] Laura Batalla Adam. “Turquía:
el eterno candidato a la Unión Europea”. Revista
Española de Relaciones Internacionales. Nº 5
No hay comentarios:
Publicar un comentario