Gastronomia turca

La gastronomia turca al llarg de la història, sobretot sota el domini de l’Imperi Otomà, ha influenciat altres cuines dels països sotmesos, com per exemple dels Balcans. No obstant, la gastronomia turca rep influències tant de l’Orient Mitjà com de la dieta Mediterrània pròpia dels Balcans. Per tant, ens trobem davant d’una cuina molt característica de la qual podem trobar semblances amb les cuines d’altres països.

Aquesta gastronomia es caracteritza per tenir plats molt elaborats, amb una gran diversitat d’ingredients i processos culinaris complexos. També és molt característica la utilització de moltes espècies diferents en un mateix plat, sense anul·lar el gust dels seus components, només per intensificar-los.

Des del punt de vista nutricional es tracta d’una dieta molt equilibrada, ja que combina els vegetals en la majoria dels seus plats o, fins i tot, es converteixen en el plat principal. L’albergínia, el carabassó, el pebrot, el tomàquet i el cogombre són les verdures més utilitzades. Es poden menjar com acompanyament a la carn, que normalment és de corder, o farcits amb carn picada i/o altres vegetals. La moussaka, per exemple és un plat típicament turc que també està present en la cuina grega. Es tracta d’una espècie de lasanya feta amb albergínia, carn picada, sofregit de tomàquet i salsa blanca. En la gastronomia turca també és important la presència dels llegums, com les llenties vermelles o els cigrons, i l’arròs com acompanyament.

Pel que fa a la carn, la més emprada és el corder, però també s’utilitza molt el pollastre o, en ocasions, la carn de vedella. Pel contrari, la carn de porc no s’utilitza perquè l’Islam, religió majoritària a Turquia, no permet menjar-ne. Un dels plats carnívors més coneguts de la gastronomia turca és el döner kebab, un plat de carn rostida servida amb vegetals crus, arròs, i pa de pita.

Els làctics també tenen un paper important en la gastronomia turca, sobretot el iogurt. Aquest ingredient s’utilitza per fer salses, però també begudes, com l’ayran, a base de iogurt, llimona i sal, o sopes fredes amb iogurt i cogombre, com el cacik.

En la gastronomia turca també és característica la rebosteria. D’origen àrab, les postres destaquen per la seva dolçor, ja que s’utilitza molt la mescla entre els fruits secs i la mel. Un exemple és la Baklava, pastisset de pasta de fil amb nous, pistatxos i mel.

Tant el te com el cafè són les begudes més consumides a Turquia. El te negre, de procedència xinesa, es cultiva al nord de Turquia i és un dels majors exportadors del món. El cafè, tot i que no es cultiva a Turquia, s’elabora en aquest país, atorgant un gust molt característic, intens però sense ser molt amarg i suau. S’acostuma a prendre sense llet i es deixa reposar perquè al fons de got es quedin els pòsits del cafè.