Història de Turquia

1.1.           Història Antiga

Quan parlem de la història de Turquia hem de distingir entre la part d’Anatòlia i la part de Tràcia. Pel que fa a Anatòlia, històricament és el territori on es troben els primers assentaments neolítics humans del món, com Çatalhöyük, Hacilar, Göbekli Tepe i Mersin. En aquesta regió també trobem la mitològica i, probablement històrica, ciutat de Troia, la qual té els seus orígens en el neolític i perdura fins l’Edat de ferro. La primera gran civilització que arriba a aquesta regió turca són els hitites, entre els segles XVI i XIII aC. Més tard, el territori va ser assentant pels frigis i els cimmeris, ja al segle VII aC.

Pel que fa a la Tràcia oriental, històricament va pertànyer a l’imperi grec i era un territori que correspondria als actuals Balcans. La costa occidental d’Anatòlia va ser envaïda pels grecs al segle XIII aC i, posteriorment, per l’Imperi Persa entre els segles VI i V aC. Més tard, el rei macedoni Alexandre el Gran conquereix Anatòlia i cap al segle I aC. l’Imperi Romà. Durant l’Imperi Romà, al 324, l’emperador Constantí traspassà la capital de l’Imperi de Roma a Bizanci. A partir d’aquest moment, Bizanci, que és l’actual Istanbul, passa a dir-se Constantinoble. Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, al 476, l’Imperi Bizantí aguanta i fins i tot estén els seus territoris per la Tràcia. Finalment, l’Imperi Otomà ataca Constantinoble i l’Imperi cau el 1453.

1.2.           L’Imperi Otomà

Quan cau Constantinoble el 1453, l’Imperi Otomà ja existia des del 1299. El que començà sent un imperi petit, poc a poc es va anar estenent i guanyant territoris. Sota els regnats de Osman I, Orkhan, Murad I i Beyazid I, l’imperi originari de l’Àsia Menor va anar expandint-se cap a Occident, arribant a conquerir tota la zona dels Balcans, com Bulgària i Sèrbia el 1326 i Adrianòpolis el 1361. Després de la Caiguda de Bizanci, l’Imperi Turc va tenir un període d’esplendor de dos segles, entre el segle XVI i el XVII. En aquests segles l’Imperi controlava gran part del Sud-est europeu, l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, amb límits a l’Oest pel Marroc, a l’Est pel Mar Caspi i al Sud amb Sudan, Eritrea, Somàlia i Aràbia.

A partir del segle XVII, l’Imperi Otomà comença a perdre territoris i no és fins al segle XIX que molts països d’Europa comencen a independitzar-se. És aleshores quan sorgeixen la majoria dels països dels Balcans. Amb l’ajuda de Rússia i Venècia, als quals Turquia els havia tret el domini comercial i polític del Mediterrani oriental i l’accés a l’Àsia Menor, Montenegro s’allibera el 1700. De manera semblant s’independitza Sèrbia el 1804, Grècia el 1829 i Moldàvia i Valàquia (actualment Romania) el 1856. Davant el poder de l’Imperi Rus i per por que controlés l’Estret dels Dardanels, Àustria i Anglaterra decideixen crear una barrera, concedint la independència a Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Romania, i col·locant sota el domini Austrohongarès a Bòsnia i Hercegovina el 1908, obligant també a què Turquia acceptés la independència d’Albània.

Entre 1912 i 1913 Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro s’alien per combatre l’Imperi Otomà i s’inicia la Primera Guerra Balcànica. Com a resultat d’aquesta guerra, els territoris de l’Imperi Otomà són repartits i Bulgària decideix atacar els seus aliats. D’aquesta manera s’inicia la Segona Guerra Balcànica, on l’Imperi Otomà recupera la Tràcia Oriental.

Després de la seva desastrosa participació en la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Turc desapareix el 1922 i els moviments revolucionaris interns que l’havien enderrocat fundaren la República de Turquia el 1923.

1.3.           La República de Turquia

Durant la Primera Guerra Mundial s’impulsa la creació del moviment nacional turc, sota el lideratge de Mustafa Kemal Atatürk. Aquest lluità per abolir l’Imperi Turc i eliminar el sultanat i es proclama finalment com a República el 29 d’octubre de 1923, traslladant la capital a Ankara. Mustafa Kemal va ser el primer president de la república i introduí diverses reformes amb l’objectiu d’eliminar el passat otomà i establir un estat laic.

Durant la Segona Guerra Mundial, Turquia entra a formar part del conflicte amb el bàndol Aliat el febrer de 1945 i entra també a formar part de les Nacions Unides. Després de lluitar a la Guerra de Corea, Turquia va entrar a formar part de l’OTAN, el 1952. Entre els anys 60 i 80 aquest país pateix diversos cops d’estat militars i es troba en un període de gran inestabilitat política. Cap als anys 90 i fins l’actualitat, Turquia segueix tenint bones relacions amb els Estats Units, tot i que sovint han arribat a tenir problemes amb els kurds i amb l’islamisme.